diumenge, 14 de desembre del 2008

2008

En verano, la Yaya encontró un montón de fotos en una caja de cartón y nos las ha ido enseñando a todos. Cuando vas a su casa, al cabo de un rato, te eseña todas sus cosas, las que tiene en los cajones, las que tiene en la nevera, las que tiene en los armarios...como si así las repasara todas para no olvidarse de lo que tiene.

Este año la Yaya se ha creado un pequeño mundo propio, con su propio horario, sus propias notícias, sus rutinas, sus compañías, la visita diaria de su hija y yerno....

Ya no sabe llamar por teléfono. Ni siquiera se acuerda de cómo abrir la puerta a través del portero automático. Es capaz de desayunar a las 5 de la tarde y desesperarse porque no llega su asistenta.

Pero también da muestras de una lucidez sorprendente...aunque cada vez menos.

El 21 de noviembre nació Judit, la primera biznieta de la Yaya, hija de su nieto. En realidad, en el mundo de la Yaya ya había nacido antes y se cree que ya tiene 4 ó 5 meses.

dissabte, 6 de desembre del 2008

2001

El 6 de febrero nació el segundo biznieto de la Yaya, hijo de su nieto. Enseguida le llevamos las fotos para que lo viera, porque yo tenía una de las primera máquinas digitales que habían salido hacía poco, y era tirar la foto, llevarla a casa, enchufarla al ordenador e imprimir. Un gran invento las fotos digitales.

En septiembre tuvieron lugar los atentados de las torres gemelas de NY. Mi abuela pasó ese tiempo en el Hospital, porque se rompió el fémur al subir el escalón de la despensa de su cocina. Evidentemente después se hizo bastante daño al caer al suelo. Y también tuvo un gran disgusto.

Cuando salió del Hospital, mi madre se la llevó a su casa. Estuvo varios meses y hasta que se recuperó del todo. Mi padre le ayudó a volver a aprender a subir y bajar escaleras. Pero la convivencia no fué muy fluida y mi abuela volvió a su casa, esta vez ya no se separaría de su muleta.

1996

Hacia el mes de febrero o marzo mis padres fueron a Egipto. Yo estaba embarazada de muy poco tiempo pero tenía que decírselo a alguine, sinó reventaría. Fuí a ver a mi abuela y se lo dije: Yaya, sabes qué? ¡estoy embarazada!!!. Mi abuela no se lo creia. Se puso muy contenta.

El verano pasó con la compra de la casa, el arreglo, los paseos, etc. El 13 de noviembre nació el primer biznieto de la Yaya, el hijo de su nieta. Mi abuela ya no vino a verme al Hospital, pero mi madre la llevó varias veces a mi casa para que viera el bebé.

1970

El 1 de julio de 1970 nació, en Portbou, el segundo nieto de mi Yaya. Hacía mucho calor ese verano.

1967

El uno de abril, la hija de la yaya se casó con su actual marido, en Portbou. Ese dia soplaba la Tramuntana bastante fuerte. Se fueron de viaje de novios durante un mes y medio, y viajaron por toda la península y Mallorca. Pasaron por Porcuna (Jaén) para ver a la família de él.

Yo nací el dia 30 de diciembre del mismo año, así que poco del 67 me tocó vivir, sinó en la barriga de mi madre. Soy la primera nieta de la Yaya. Mi abuelo (el Yayo) y mi padre, se volvieron locos de alegría. Mi padre se fue a la estación y invitó a todo el que encontró.

1946



Mi madre nació el 1 de abril, en Portbou. Mis abuelos vivian entonces en la Rambla de la Llibertat, pero todavia no estaba cubierta y se tenia que atravesar por varios puentes. La mujeres lavaban la ropa en la riera.

Mi abuela me contó una vez que mi madre nació envuelta en una película de grasa, como un corderito, debido a que ella se hartó de gachas durante el embarazo. En el momento del parto, la comadrona estaba atendiendo otro parto en Colera y, cuando llegó, mi madre ya casi había nacido. Creo que el parto se adelantó, y tuvieron que ir a buscar a mi abuelo, que creía que le daria tiempo de ir y volver al pueblo antes de que naciera mi madre.

Como nació el 1 de abril, de segundo le pusieron Victoria.

2005

La Candelaria, 2005. Actualmente la yaya, se podría decir, vive sola.

La meva yaya viu al mateix pis des de fa 33 anys.

És una comunitat de veïns que ha anat envellint. Excepte els pisos d’adalt, els altres han albergat famílies amb crius petits que s’han anat fent grans. I, més o menys, han anat marxant.

Com la meva família.

Al costat de la meva àvia, en el segon pis, hi viu la Senyora Josefa. Passen totes les tardes juntes mirant pel•lícules d’en Juanito Valderrama i altres per l’estil. Sobretot a l’hivern. La Senyora Josefa també és vidúa, ja fa molts anys. És molt més jove que la Yaya, però s’ha cuidat menys al llarg de la seva vida.

Al matí, a cuidar de la Yaya, ve la Merxe. La Merxe és una nena de vint anys que, en un programa d’inserció social, va trobar com a feina cuidar d’una persona gran. I li va tocar la Yaya.

La Merxe i la Yaya están juntes tres hores al dia, cinc dies a la setmana. Actualment, la Yaya passa més temps amb la Merxe que amb cap altre de la família, tot i les trucades i les visites a diari per part de la meva mare, la seva filla.

Segons m’explica la Yaya, la Merxe no sap fer res. I amb ella està aprenent a tot. Sobretot a netejar. I una mica a cuinar. De la seva manera, discutint, una va aprenent a fer neteja, i l’altre va aprenent a valorar tot el que no es pot veure, sinó sentir.

De vegades la Yaya s’enfada amb nosaltres, la seva família. Desconfia de la seva filla i del seu gendre, el meu pare. Després torna a la realitat i és la de sempre.

La Yaya té un canari que no té un nom definit. És un canari estrany perquè les plomes del cap li formen un barret de color marró fosc, i la resta és groc. Canta molt bé. El canari s’ha adaptat molt bé als hàbits de la meva àvia. De vegades, quan va a casa la Senyora Josefa, li deixa la tele encesa, per a que canti. I els cants es senten per tot arreu. I a les nits de primavera, fins i tot molesten.

En aquests últims anys, la Yaya ha tingut cria de canaris, perquè al principi, li vaig portar una canària, per equivocació. I quan li vaig portar el mascle, van criar. Coses de la natura.

Però la natura engabiada també té les seves coses i la Yaya patia per que no tota la niuada se’n sortia. I li vaig tornar la canària al veí que me la havia regalat.

D’això fa uns sis anys. Crec que el canari ja el tenia quan un dia va caure, i es va trencar el fèmur.

Com que va caure des de l’escaló que hi ha per entrar a l’armari-rebost de la cuina, doncs no hi ha entrat mai més.

La van operar a l’Hospital de Figueres, li van fer proves i, degut al bon estat de salut de la Yaya, van optar per posar-li una pròtesi resistent. Però li van deixar la cama una mica més alta, o més baixa, que l’altre. I això va influir en la recuperació.

Per recuperar-se, la Yaya va anar a viure a casa de la meva mare. Va ser llavors quan es van donar compte que no podien viure juntes.

Normal. Suposo que han passat tant de temps junts, els meus pares i la Yaya, que per un temps van reviure la situació i es van adonar que no podien tornar a passar un altre cop pel mateix.

La Yaya va tornar a casa seva. Més o menys seva. En usufructe, podriem dir. Millor dir que la Yaya va tornar a viure sola, al costat de la Senyora Josefa i amb el canari.

Amb la Senyora Josefa anàven juntes al mercat els dijous. I a l’estiu, es feien llargs passeijos fins el Caprabo, es sentaven en els mobles de jardí, i s’estaven una estona a la fresca de l’aire condicionat.

Un altre dia anàven a l’Intermarché, l’altre dia fins al Lidels. Els diumenges, la Yaya sortia sola i anava a Missa, la dels Vells, i se’n tornava cap a casa. Amb el canari.

Un dia que tornaven del dijous amb la Senyora Josefa, van passar molt-a-prop-del-pas-de-cebra, quan-el-semàfor-estava-taronja, i un cotxe la va fer caure. La Yaya, per no trencar-se l’altre fèmur, va posar la mà.

I es va trencar la mà. Però el metge d’urgències va dir que no ho estava, de trencada, i només li va embenar. Va ser més tard que ens vam adonar. Després que la Yaya es queixés i és queixés. Quan ja no es podia fer res. Li ha quedat la munyeca deformada, però tot i això segueix cuinant.

La pitjor va ser quan, un dia del mes d’agost, va caure sola quan anava al dijous. La crossa li va relliscar en unes baldoses mal col.locades, i es va fer molts cops, entre ells un al cap. I molt de mal, molt d’espant.

Va haver d’anar a judici contra l’ajuntament. Els pares la van portar a Girona, però la jutge no la va deixar parlar, perquè la Yaya plorava. Va guanyar el judici, evidentment, i l’ajuntament la hagut d’indemnitzar.

El seu gendre, el meu pare, li ha buscat tots els ajuts possibles, i, actualment, viu prou bé, amb dolors, sentint el temps.

Jo penso amb la meva àvia com la persona que em va alimentar al llarg de la meva vida. Quan ara menjo alguna cosa preparada per ella, em vénen a la memòria tots els dies que vaig menjar al costat d’ella. Concretament, recordo els dies de cole a les Escolàpies; menjàvem en la casa del carrer Méndez Núñez, i a mig menjar apareixia el meu pare. Amb un trinaranjus, amb un sidral. De vegades sense res. Era l’època en que tots viviem allà.

La Yaya s’enfadava sempre amb el meu germà perque no menjava. Jo sempre menjava més que ell, amb més educació, amb més ganes. No era cap esforç.

Quan els meus pares van comprar el pis de la Talàia, la
Yaya es va quedar on ara viu sola. Però cada dia ens venia a fer el dinar. Anava al dijous a comprar, i ens preparava la taula. Jo llavors estudiava BUP. I teniem un gos teckel que es deia Bup. I la Yaya també li preparava el dinar al gos.

I els diumenges, paella. I els dissabtes, carn d’olla. I peix arrebossat, i la sopa.

I aixi vam créixer.

I tot i així recordo que m’enportava fiambreres cap a Girona, al pis d’estudiants, quan feia biologia. I que la fiambrera me la vaig emportar fins i tot els cursos que vaig repetir. I que mai no he trobat a ningú que digués que havia provat una cosa tant bona, com qualsevol aliment que preparés la meva àvia.

I suposo que ningú ho negarà.

1936

El 7 de enero, El presidente de la República Española, Niceto Alcalá Zamora, decreta la disolución de las Cortes y convoca elecciones para el 16 de febrero.

El 13 de febrero se estrena en Londres la película Tiempos Modernos, de Charles Chaplin.

El 19 de febrero comienza el primer gobierno de la Segunda República Española, que fue presidido por Manuel Azaña tras las elecciones que dieron la victoria al Frente Popular, una coalición de partidos de izquierda.

El 21 de febrero, la Diputación Permanente de las Cortes Españolas aprueba el proyecto de amnistía redactado por el Gobierno y que afecta a todos los presos políticos.

Se produce el cese del general Franco como jefe del Estado Mayor Central del Ejército, tras lo cual es trasladado a Canarias.

El 22 de febrero se producen graves inundaciones en la ciudad de Sevilla

El uno de marzo Lluís Companys vuelve a Barcelona a presidir la Generalitat de Catalunya. Y el 14 de marzo se declara ilegal el partido Falange Española, y José Antonio Primo de Rivera es encarcelado. A final de mes las Cortes españolas destituyen al presidente de la República y se elige a Manuel Azaña.

El 18 de julio fue el dia del golpe militar. El 19 de julio los sindicatos se levantan contra los militares y comienza la guerra civil.

La yaya tiene 23 años. ¿Dónde le pilló la guerra?

dijous, 4 de desembre del 2008

1919

El 18 de enero empiezan en París las negociaciones para firmar el compromiso de paz entre los ganadores de la primera guerra mundial

En el mes de mayo, la Yaya cumple 6 años. Vive en La Fregeneda, un pueblo de la província de Salamanca, al lado de Portugal. Los pueblos vecinos también tienen nombres relacionados con la vegetación: Hinojosa, Saucelle, Valdenogales....


Ver mapa más grande

1912

La Yaya nació en Barcelona, el 7 de mayo de 1912.



Su madre se llama Inocencia Guerra Puparelli, y su padre David Pérez Galas. Los dos vivían en Saucelle. La hermana de su padre se llamaba Dolores y querían hacerla madrina, pero a la Yaya no le pusieron Dolores porque su padre decía que bastantes dolores nos da la vida.

Inocencia y David tuvieron ocho hijos, de los cuales sólo sobrevivieron cinco:

Baltasar, el primogénito, que nació en Saucelle, en 1910.
Obdúlia, la Yaya.
Amparo, nacida en Barcelona, en 1916.
Faustino, nacido en Barcelona.
David, nacido en Saucelle.

El Passeig de Gràcia de Barcelona en 1912


El Titanic se había hundido durante su viaje inaugural, la noche del 14 al 15 de abril, casi un mes antes.

El 5 de mayo se inauguraron los Juegos Olímpicos de Estocolmo. Cómo entonces no había televisión, si se enteraron de algo debió ser a través de la radio.

También ese año, el 23 de agosto, nació Gene Kelly, y Antonio Machado publica Campos de Castilla.