dimarts, 10 de novembre del 2009

La vida a la residència

La Yaya segueix apagant-se. No es pot esperar una recuperació, però tampoc no se sap quan tardarà en marxar. La cama esquerra ja li ha deixat de funcionar. No porta dents. La barbeta i el nas se li estan ajuntant.

Diu el dr. Bardalet, pediatre i forense, que els vells i els nadons són iguals: neixem sense dents i ens ho han de donar tot mastegat, neixem sense poder caminar, necessitem la protecció dels altres. Segurament podem dir que morint, tornem a on erem abans de néixer.

Encara ahir la Yaya em va dir que tenia ganes de morir-se. Ella potser si, però el seu cos és fort, el cor, els pulmons, el fetge, tots els òrgans funcionen correctament. Sembla mentida. Com un nadó.

I encara ahir, la Yaya em va dir: mira ese (referint-se a un dels seus companys de ruta) , mira cómo lleva los pantalones!!

Genio y figura..........hasta la sepultura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada